dimecres, 18 de gener de 2017

Propostes diverses recordatoris i Relats conjunts - Soir bleu

Hola, amics de Roda el món i torna al blog,  us en recordeu de la nostra trobada virtual del mes de gener 2015?  Doncs com aquell que res ja fa dos anys.

I us en recordeu de la trobada presencial del mes de maig 2015?
Doncs el dia d'una trobada poètica a Torelló, també amb una bona colla de blocaires, vam parlar de fer una altra sortida, com la del maig 2015.
La farem al 2018? vam dir primer... però seguidament vam decidir fer-ne una el 2017,  amb l'excusa de preparar la del 2018.
O sigui tres convocatòries:

MAIG 2017  (presencial)
GENER 2018  (virtual, en aquest blog,  tot el mes)
MAIG 2018  (presencial)

Aquest post, que havia de ser, tot just, per recordar que ja només falta un any per a la propera trobada virtual del 2018, al mateix temps servirà per participar als relats conjunts.... és que....

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!



Aquesta va ser una trobada blocaire molt especial. 
Era un vespre blau, a la vora del mar i el romanticisme surava el l'aire.
Va ser un maig càlid i agradable i tothom estava content. Ens vam conèixer o reconèixer amb alegria i ganes d'estar junts. Les converses es multiplicaven i les amistats de temps es consolidaven.  I algun amor començava, i algun altre es retrobava. Tothom tenia interès en comunicar-se bé. Tothom?  No, tothom no, sempre hi ha algú que no vol ser reconegut i se les empesca totes per a poder-hi ser, sense prendre cap risc.

Inspirat en el personatge més o menys conegut, del clown silenciós, a vegades provocador, el blocaire desconegut, es va disfressar de clown. I va fer acte de presència tota la nit, sense dir ni paraula. Segur que estava esperant, que algú li preguntés com era que anava vestit així, per donar la seva precisa resposta.  Però els blocaires, respectuosos de mena, no van dir res. Ni tan sols li van insistir preguntant qui era en realitat.  Sabien que no ho diria.  Estaven convençuts que seria algun d'aquells joves que no s'ensenyaven mai en públic... però quin d'ells?

Quan la nit havia acabat, i tothom anava marxant cap a casa seva, amb la mirada plena dels somriures i dels jocs i de les bromes fetes, volien acomiadar-se del noi vestit de clown, amb afecte, encara que no sabessin qui era. El noi va rebutjar qualsevol mostra d'amistat o de carinyo i en veure que ja marxaven, lentament, va anar a seure a la taula del costat amb altres nous desconeguts...


30 comentaris:

  1. Ja ni recordava que havíem quedat pel 2018

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina mala memòria, pons!

      Ho hauré recordar més sovint.

      Elimina
  2. Doncs ara que ho dius aquest clown té una retirada a... no, no ho dic que els blogaires som respectuosos de mena. :-DD

    No hi seré a les trobades presencials però em sembla que si que aguantaré almenys un any més per aquí i podré participar a la virtual del pròxim gener. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... si vam resistir tota la trobada sense descobrir-lo, no aniràs a descobrir-lo, ara, oi? Fas bé, fas bé.

      Elimina
    2. Per cert ets el primer que parla de participar a la trobada gener 2018. Gràcies!

      Elimina
  3. Tot i voler ser discret en quant a la personalitat, potser no va trobar el vestit més adequat per passar inadvertit ! hehehe
    No perdis l'esperança Carme ! Aquest món bloggaire té això, a vegades hi ha més presència i d'altres menys...però casi sempre hi tornem !
    Felicitats !!

    ResponElimina
  4. M'estàs dient que em vesteixo de pallasso per venir a les trobades i passar desapercebut...? Jo...? Ehem..., no, ehem, a mi no se m'acudiria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... ja sé que mai no se t'acudiria, ni per una trobada ni per cap altra situació...

      També podri ser en pons...

      Però vaja, no sé si el final s'explica prou bé... no era un blocaire, era el clown del meu relat dels moments. Tot plegat havien estat fantasies blocaires comunitàries.

      Elimina
  5. Ves per on hi ha persones que no els agrada ser vistes i se les empesquen totes per dissimular...Veure sense ser vist!
    Jo a Torelló no vaig poder anar-hi, tot i que ho tenia previst, però...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima! A veure si pots venir a aquestes que proposo...

      Elimina
  6. és que aquest quadre de Hopper serveix per a tot fins i tot per convocar-nos a cites reals i virtuals boníssim Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un quadre de múltiples usos i aplicacions... ;)

      Elimina
  7. Qui s'amaga sota la disfressa potser no és un blogaire...
    sinó una blogaire. Amb la roba ample a sota hi pot haver gall o gallina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Com podríem saber-ho? Però per aquests barris els que escfan els misteriosos són aquests nois...

      Elimina
  8. Que bé, ja només falta un any per una nova trobada

    ResponElimina
  9. I com quedem pel maig-2017? Ja tinc ganes de veure-us.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seràs la primera de la llista dels apuntats... Glòria, ja ho anirem muntant. De moment el més calent és a l'aigüera...

      Però m'has alegrat, almenys veig que algú hi posa ganes!!! Gràcies!!!

      Elimina
  10. Que bona Carme! Resulta que no era un blocaire? jo també pensava que sí! ja ja ja! era una idea molt factible.
    I fa un muunt que no vaig a una trobada blocaire!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ho organitzem... i a veure si pots venir...

      Elimina
  11. M'agrada el teu relat. Crec que el desconegut és... en Pons007. O en Xexu.
    M'agrada la teva proposta de trobar-nos. Ja ens diràs a on i quan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també pensava en ells, clar! he, he, he... però no, en XeXu ha dit que mai no se li acudiria una idea així i crec que té raó. En pons no se sap mai...

      Elimina
  12. Carme, m'agradarà veure-us i més si pugeu a Torelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, crec que no sabia que eres de Torelló. Oal menys ara no ho recordava. He vingut dos o tres cops a la biblioteca.

      No sé si pujarem a Torelló, a fer la trobada, com que hi ha gent de més amunt i de més avall i de més a l'interior, segurament que serà a Barcelona.

      Elimina
  13. Alguna vegada he entrat a aquest blog per si havia alguna entrada. Com no entro al meu blog d'escrits no vaig saber que us veu trobar. Si que els blogs han baixat. El Face arrassa. Per els que escriviu potser nous va bé, jo que miro pintura, a vegades crec que és més ràpid, però no sempre trobo el què m'interessa.
    Molt bon relat, Carme, com sempre. Aquest pallasso, el trobo una mica mal educat, posar-se a les taules de gent desconeguda sols escoltant...
    A veure quan organitzeu la trobada. I a veure si estic a l'aguaït

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una persona una mica estranya i solitària... mal educat, potser també, provocador, sobre tot.

      Elimina
  14. Per un moment m'he pensat que en el relat parlaves de la trobada presencial del 2015; fins i tot quan has començat a parlar de la nit he pensat "si que ho van allargar".
    Aquest any no vindré a la presencial, Carme. El maig serà un mes atrafegat. Primer pel que ja saps: la meva néta ha d'arribar per Sant Jordi i si es despista una mica ja serà al maig. I segon, perquè si no es complica res sortirà la meva nova novel·la. Desitjo que sigueu força!
    L'any que ve, no crec que hi hagi problema per cap de les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... això de barrejar realitat i ficció, té aquestes confusions. No, no vam allargar pas tant. Vam anar al Zurich a mitja tarda i al cap d'una estona ja vam marxar.

      Doncs t'esperarem per la de l'any que ve, Teresa, espero que els dos naixements vagin molt i molt bé. El de la néta i el de la segona novel·la.

      Elimina
  15. Jo també tindré un maig a tope, però per poc que pugui m'ho arreglo i vinc a la presencial. Per descomptat que també hi voldré ser a la virtual del gener 2018. Espero no despistar-me que darrerament estic a tope i el llegir em fa perdre l'escriure!!!!

    ResponElimina