dissabte, 16 de maig de 2015

Trobada 16 de maig de 2015

Avui ha estat el gran dia de la Trobada.  Ens hem vist les cares i totes les cares eren somrients.

A la passejada del matí hem estat 17, que tot voltant pel barri gòtic hem anat començant a llegir el joc dels adjectius, haikus, rodolins o enigmes, que hi ha hagut de tot i ha estat divertit i ens ho hem passat bé. El temps se'ns ha tirat a sobre i hem hagut d'anar tirant cap al restaurant molt abans d'acabar el joc. Al restaurant ens hem trobat amb els que faltaven fins a completar els 20 que hem estat al final de tot. Converses diverses, abraçades múltiples i  riures. A l'hora del cafè hem acabat el nostre joc. de les paraules.

M'han escrit tantes coses boniques, que ara em ve de gust ensenyar-vos-les...

Ah!!! I hem acabat al Zurich prenent un refresc i  ens hem dit de nou:  Quedem al Zurich?
Aquesta serà la propera. La presentació del llibre. Quedem al Zuric?  precisament al Zurich!









El Barbollaire, en lloc de paraules ens ha portat música:

Moltes gràcies a tots.  Ha estat un dia feliç!!!
Gràcies per compartir el vostre temps  i la vostra il·lusió

37 comentaris:

  1. Molt xula la trobada! Les desvirtualitzacions tenen molt encant i el cervell de la trobada ho ha fet molt bé ;)
    Abans del Zurich crec que hi ha una moguda poètica per terres lleidatanes, però a mitjans de juliol, possiblement, ens trobarem al Zurich, oeoeoé!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gemma... M'ho he passat molt bé i hauríem de dir "els cervells de la trobada"...

      Elimina
    2. jeje jo afegeixo els cervells, les mans i els cors de la trobada

      Elimina
  2. Un dia entranyable per recordar. La propera, al Zurich.

    ResponElimina
  3. Devia ser una festassa! No m'estranya que hi haguessin tants somriures, per aquells que us agraden aquestes trobades segur que era un gran moment, veure's les cares després de tanta paraula escrita, però molts ja us coneixíeu, oi? Fins i tot jo he reconegut diverses cares amb les fotos que penges. Uns records que ja us quedeu per sempre, m'alegra que anés tan bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et fem cara, ni en tenim foto, però tu també vas ser-hi. Qué lo sepas!

      Elimina
    2. Jo sí que ja en coneixia una bona colla, ara en conec més...

      Elimina
  4. Gràcies per aquesta pista d'aterratge plena de somriures i poesia també, des de la virtualitat a la realitat.

    ResponElimina
  5. va ser un dia rodó! gràcies a tu i gràcies a totes i tots va ser una dia de complicitat, de mirades i somriures ,el dinar molt bo també i l'intercanvi de paraules poètiques, enginyoses i divertides a més d'entranyables màgiques! tot va ser genial i perfecte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'ho vaig passar pipa a,b el joc, en general i especificament amb els teus enigmes!

      Elimina
    2. Ostres, jo també anava a dir això de dia "rodó" ;-))

      ELFRI, ara sempre que pensi en tu recordaré la forma que tens de fer que els alumnes prestin atenció! :-DDDD

      Elimina
    3. Ostres!!! Ens ho haureu d'explicar a tots!!!

      Elimina
    4. Hahahaha no ho vas sentir, CARME? Va ser al sortir del restaurant, quan els que anaven amb temps més just van marxar abans d'anar al Zurich :-DDD
      En lloc de pegar quatre crits demanant silenci i atenció... canta! Es posa a cantar òpera! :-DDD

      Elimina
    5. Ostres!!! Això no està a l abast de qualsevol!!

      Elimina
    6. Els alumnes callen a l'instant :-DD

      Elimina
  6. M'alegra molt que us hagueu trobat i que hi hagi hagut complicitats i poesia! Sou grans! Una abraçada per tothom!

    ResponElimina
  7. Aquestes trobades van deixant pòsit. I sempre en positiu: moltes sensacions i emocions barrejades de bon rotllo.

    ResponElimina
  8. Un dia d'aquells que queden en el record! ;-))

    I això que nosaltres, per certes circumstàncies, ens vàrem perdre "la ruta turística" i vàrem anar directament al restaurant... però, tot i així, el bon rotllo, els somriures, les converses... tot va ser com un regal!

    Com una ximpleta, a cada presentació havia de demanar el nom del blog... però és que per mi forma com un "tot" per identificar-vos bé!!... I, als pocs minuts, ja semblava que us coneixia des de feia molt de temps. Bé, de fet és que així és... :-))

    En Josep Lluís tot content al veure que ell també tenia "papers dedicats", amb paraules ben maques, dibuixos, la bossa, el llapis i la simpàtica acreditació! Una organització fantàstica (aplaudiments sincers!!) i uns participants entusiastes ;-))

    I, el colofó final, anar al Zurich i, només arribar, a la porta i veure la publicitat del nostre llibre... Eeeeei, quin "puntassuuu"!!
    Un projecte al que jo no em vaig sumar des del principi i que sempre vaig tenir una mica la sensació que "anava de tard" i que ahir, gràcies a tots els participants i a la Gemma, vaig poder sentir també com a una mica "meu" :-))

    Un cap de setmana que ens ha carregat les piles "a tope":

    - Trobada espectacular.
    - Diumenge tranquil amb la mare i la germana.
    - Campions de Lliga

    :-DDD

    ResponElimina
  9. M'alegro molt que la desvirtualització de Roda el món hagi estat tan concorreguda i animada. M'hauria agradat ser-hi!

    Al Zurich no puc faltar!!!

    ResponElimina
  10. Ah, veig que sembleu humans de carn i ossos, no m'ho hauria imaginat mai!

    ResponElimina
  11. No hi ha manera d'obrir les respostes a cada comentari... Les faig aquí, a sota.

    Assumpta, carregar les piles és important i m'alegro que finslment hagis pogut complir els teus objectius, el dinar blocaire i la mare... Dues propines, el Barça i veure el nostre llibre anunciat al Zurich. Quina ilu...

    Eduard, al Zurich no pots faltar, per descomptat que no, vas ser un participant entusiasta!

    Si arribes a venir, pons, tu robot, hauries estat en franca minoria :P

    ResponElimina
  12. A les fotos ne reconegut algú que ja coneixia i fins i tot he posat cara a més d'un de coneixement virtual...
    M'alegro molt que gaudíssiu tant de la trobada!
    Petonets a tothom.

    ResponElimina
  13. Una gran crònica d'un gran dia!!
    moltes gràcies novament!!!!

    ResponElimina
  14. Hi va haver molta màgia!!
    Un dia de complicitats, bona energia, bons sentiments i un munt de somriures. Jo ho vull repetir! ;)

    Gràssis a tots i fins aviat!
    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurarem repetir-ho i que no decaiguin les complicitats ni les bones vibracions... com si ens coneguéssim de tota la vida, nina... ;)

      Gràcies a tu!

      Elimina
  15. No hi era però sí un poc amb el coret.
    Estic esperant que algú em faci la crònica amb pèls i senyals ;)
    Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi eres, força, vam parlar de tu, vam rebre el teu vídeo amb molt de carinyo i et vam sentir a propet.

      Moltes gràcies per haver-nos enviat un bocinet de tu, de la teva creativitat i del teu afecte. Una abraçada.

      Elimina
    2. Gràcies a vosaltres. Avui he dinat amb sa Lluna i hem girat i capgirat emocions ;) A veure si us animau a venir a Mallorca aviat. Abraçada a tots!

      Elimina
  16. Moltes gràcies Carme per fer possible aquesta gran trobada. Bé era el que de més lluny venia i estic molt agraït a mi mateix d'haver-ho decidit així, en cap moment em va a pesar haver fet el viatge tan llarg, ni el cansament quan passades la una de la matinada de diumenge vaig arribar a la meva casa per treballar al matí següent. Estic molt content de tot el que vivim aquest dia i el tracte tan afectuós que em dispensasteis. A través teu els dono les gràcies a tots.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Alfonso, saber que tenies ganes de venir de tant lluny, va ser una estímul i una il·lusió per les organitzadores de la trobada. Són d'aquelles coses que arriben al cor. El temps dedicat, és la cosa més preciosa que tenim, el temps, tan escàs i tan valuós... Gràcies, Alfonso!!! Una abraçada.

      Elimina