AVÍS!!!

AVÍS: Abans de publicar un post vigileu que no n'hi hagi cap ni programat ni publicat pel mateix dia. Millor que quedin ben repartits, que si no, uns es trepitgen als altres i no donem l'abast. Gràcies!!!

dijous, 18 de gener de 2018

Passarà

Aquests mons digitals als quals vaig conèixer als anys noranta i pico, amb aquelles introduccions al correu, xats i consultes on gairebé mai trobava el que buscava, no hagués pensat mai que això arribaria a on ha arribat.
Fer amics virtuals, conèixer gent que m’ha aportat molt, passar del virtual al real per deixar d’abraçar bits, i fer una abraçada d’os a gent que no havies mirat mai als ulls. Si m’ho diuen als noranta no m’ho crec, però ara em crec capaç de viure moltes més coses que la virtualitat m’acostarà a poder tocar.
Perquè tot el que hi ha a l’altre costat és gent, persones i experiències per compartir. La xarxa només ens escurça el camí, allò que avui ens sembla impossible, passarà, i els blogs persistiran per l’únic motiu que darrera seu hi ha un munt de bona gent. 
Gràcies per tot amics......

dimecres, 17 de gener de 2018

Aplec efímer


Aplegats
en ínfim espai de temps.

Cadascú
amb el seu gest espontani.

Volem
ales obertes pel ciberespai.

Reposem
en un fràgil fil que ens uneix.

Les paraules
expressió de records i esperances.

Fidelitat 
al no res o a nosaltres mateixos.

Encara hi som.
Contents de trobar-nos.







dimarts, 16 de gener de 2018

Pete Seeger, sempre Pete Seeger!

Després de molt rumiar sobre de què parlar-vos (i després de mesos de no publicar res al meu blog) he pensat que res millor que compartir amb vosaltres un dels meus propers projectes.

El proper 8 de febrer s'inaugurarà a Reus una exposició sobre Pete Seeger (1919-2014), un cantant folk i activista en molts terrenys del qual he parlat molts cops a Rapsòdia.
Però aquest no és més que el primer acte de tota una pila de propostes que tindran Reus ocupat amb Seeger fins el dia 18. Resulta que, ara fa uns mesos, l'Artur Gaya (també conegut com a  Quico el Cèlio) va muntar un grup que anomena Tren Seeger amb la intenció de reivindicar les cançons d'aquest veritable pare del folk, de la cançó protesta en defensa dels drets civils, el medi ambient, el pacifisme... El grup es va estrenar el febrer passat al Tradicionàrius amb l'espectacle Tren Seeger. Les cançons de Pete Seeger en un món sense Pete Seeger?



I què hi pinto jo en tot això? Doncs en Ramon Nadal, un gran estudiós de Seeger es va posar en contacte amb l'Artur -o a l'inrevés, això no sé com va anar- per a encarregar-li l'elaboració d'una exposició que recorregués la vida i l'obra de Seeger i també la seva influència a Catalunya (Raimon, Xesco Boix...). I com que en Ramon Nadal sabia que jo estava en un grup anomenat Els Seegers que des del 2002 -amb molts parèntesis entremig- hem anat fent concerts en la mateixa línia, va contactar amb mi i ja ens teniu preparant un taller-folk que es farà el diumenge 18 de febrer de 10 a 13h al Teatre Bravium de Reus.

Els Seegers: August Garcia, Rah-mon Roma i Pep Gasol,
cantant 'a cappella' una adaptació de "To my old brown earth"

D'entre tots els actes que aviat estaran penjats a la cartellera del Teatre Bravium el plat fort serà el concert que Tren Seeger farà el dissabte 17 de febrer al mateix teatre. També està previst fer un passi de la pel·lícula documental "PETE SEEGER. The power of song" que ressegueix la vida i l'obra de Seeger. Esperem que sigui tot un èxit i l'inici de molts més concerts i homenatges a Pete Seeger que han de culminar l'any vinent, el 2019, que celebrarem el centenari del naixement d'aquest personatge tan singular i interessant.
Us deixo amb un tast de l'homenatge que vam fer Els Seegers (acompanyats de Santi Arisa, Amadeu Rosell i Lluís Atcher) al Sielu de Manresa el març de 2014.



I aquí la versió original del Pete de la mateixa peça (només àudio, no he trobat una versió en vídeo prou adient).



Ens veurem a Reus, potser?

Una abraçada a tothom!

PS: Acabo de rebre un mail informant-me que aquí podeu aconseguir entrades per al concert de TrenSeeger. per si us interessa.

dilluns, 15 de gener de 2018

Rodo pel món i em salvo si puc

Què poc pensava jo en què estava rodant pel món... però quanta il·lusió em va fer el mail recordatori d'aquesta trobada virtual.

Aquest 2017 he fet una única actualizació al SALVA'T SI POTS, perquè encara que no ho sembli, sempre us tinc a tots presents. Els dibuixos i aquareles de la Carme, els textos i pensaments de'n XeXu, les divertides i picants entrades del Sr. Gasull, les manualitats de l'Assumpta, els quadres de la Maijo, també recordo amb molt afecte els contes de la Silvia, les aventures per la muntanya del Porquet, les paraules de Sa lluna, la Gemma i la Sara trucant al gegant del pi, la Rits i el seu gat, el Pons i els seus descobriments, la Cantireta i els poemes, la Marta i el Carles de la pinça...i segur que me'n deixo molts més!

La veritat és que tinc poc temps, segueixo fotografiant a mode personal tant com puc, però no tant com voldria. Durant aquest temps d'absència a la catosfera he tingut el plaer de poder exposar les meves obres en un festival d'art a La Granadella i en una galeria d'art a Lleida i tot i que el món artístic està complicat, la felicitat de veure el teu esforç reconegut sempre és guai. Us deixo amb tres de les fotografies que formen part del meu projecte Nature's soul i espero que aquest 2018 ens aporti tot allò que necessitem, emocionalment sobretot!

Una abraçada i fins aviat!








diumenge, 14 de gener de 2018

QUÈ ÉS EL TEMPS?


Què és el temps? Trajectòries aleatòries de petjades que deixem en el segment que ens toca viure i que les onades s'enduran amb elles com un tresor preuat, perquè són les coses que fem o deixem de fer com a humans i que conformen l'estructura íntima de l'univers. Ecos. Veus que et recorden que fa molt de temps, massa, que no exerceixes de blogger, i que no tens excusa. O si? Si, han passat coses. Han passat quiròfans. Han passat absències. Han passat casaments. Han passat canvis laborals. Canvis de situació. I ha passat (encara passa) país, molt de país. Però aquí estem, navegant a tota vela, amb energia, cap als horitzons que tenim al davant, els personals i els compartits. Els personals amb noves fites, ara més íntimes. Els compartits amb tota una República per acabar de bastir i posar inevitablement en marxa. Perquè inevitablement serà. I prou aviat. I, per això, amb ganes de reobrir la finestra de l'Habitació de la Memòria per compartir altra vegada històries, inventades o reals, sensacions, descobriments... Mentrestant, què és el temps? El temps som naltros i tot allò que fem per alimentar les onades. El temps és l'eco dels nostres passos, de les nostres veus, del batec dels nostres cors buscant amb ànsia aliment per al nostre esperit. El personal. El compartit. 

Rescato la memòria i la comparteixo. 

Una abraçada a tothom.

Joan

dissabte, 13 de gener de 2018

ELS BLOGS SÓN EL FUTUR



Aquest 2018 compliré els 10 anys de bloguer en actiu. Va ser el 02 d'octubre del 2008 quan vaig inaugurar el XAREL-10, el meu blog principal, i quan vaig començar a proposar-vos enigmes i endevinalles per resoldre. I això he seguit fent des d'aleshores, han estat gairebé 10 anys de publicar un post diari (vacances i alguns festius apart) i, arribats fins aquí, tinc la sensació que he complert un cicle i que ja n'hi ha prou. Atenció!, en tinc prou d'aquesta "obligació" del post diari i programat d'antuvi però ni m'ha passat pel cap tancar definitivament el blog. Ja he explicat alguna vegada que la meva idea, ara com ara almenys, és deixar que el LLIBRE (així anomenem a la meva base de dades d'enigmes i endevinalles :-D) arribi als 1000 de cada, cosa que passarà a finals d'aquest any, i després continuar el blog, a un altre ritme i potser amb uns altres continguts però continuar-lo.

És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.

No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.

En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)

Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)

divendres, 12 de gener de 2018

ESCENES

Escenes que em vaig trobant mentre passejo. No saps mai... n'hi ha de tota mena!